dissabte, 11 de febrer del 2012

Activitat 04 El Regne de Déu dos mil anys després


ACTIVITAT 1
1.1. Dues paraules: Abba i Regne de Déu
“L’amor és quasi el contrari del poder. “
“Ja que n’hi ha prou amb fer una mirada al nostre voltant per a percebre fins a quin punt el nostre món és un món antifratern, per més apel·lacions que fem en els nostres llenguatges a l’amor o a la solidaritat.”

1.2. Dos protagonistes: malalts i pobres-exclosos
“La parcialitat radical de Jesús vers els exclosos de la societat és un altre d’aquests trets seus innegables  que, a la vegada, sedueixen i espanten.”
"No hi ha ningú inútil en aquest món."

1.3. Dues conductes: guaricions i menjars
“els relats evangèlics més primitius de guarició no presenten «proves per a legitimar el seu autor», sinó «acollides que fan visible un ensenyament»”

1.4. Dues actituds: exigir al de dins, comprendre el de fora
“I va resultar així perquè, per a ell, ser jueu no implicava un privilegi eximent, sinó una exigència més gran.”
“«els publicans i les prostitutes us passen al davant en el camí cap al Regne de Déu»”

1.5. Dues paraules canviades de significat: samarità i fariseu
“L’hipòcrita en grec ve del món del teatre, i designa aquell que “representa un paper”20. La vida i la missió de tals actors consisteix a ser el personatge que encarnen en l’àmbit públic, més enllà del
que puguin ser en el seu interior.”

ACTIVITAT 2
1. Realitza l'activitat 1 de la plana 48 del llibre referent al vídeo de Pere Casaldàliga (Visionar els 18 primers minuts).

- El món l’hem de canviar amb el cor, la consciència i els gestos solidaris i comunitaris, participant.
- No hi ha ningú incapaç i inútil en aquest món.
- Les dones, que han de cuidar els fills, la casa, el marit no és amb elles etc. continuen amb un sentit d’esperança i de superació. Haurien de ser lliçó per a nosaltres.
- Al Primer Món hi ha una manca de sentit, perquè s’ha buscat tenir-ho tot, però no tenir-se.
- Saber renunciar a coses és la clau. El consumisme consumeix les persones.
- Per tal que hi hagi pau s’han de socialitzar els béns primaris, com l’educació.
- La solitud no s’ha de vèncer, s’ha de conviure amb la solitud. La qualitat d’una persona es medeix per la capacitat de solitud.
- No s’ha de tenir por de la por.

2. Realitza l'apartat segon de l'activitat 2 de la plana 51 referent als vídeos 3, 4 i 6 que també vam veure a l'aula.

Bernat: Bar solidari
1. En Bernat va acabar els estudis universitaris però es va adonar que no li agradava allò a què es dedicava, així que va decidir obrir un bar solidari, el Solidarik, i els diners que recollia els destinava a diferents ONG del Tercer Món.

2. L'enriquiment és la felicitat de poder ajudar als altres.

3. "Que tothom trobés on posar el seu granet de sorra". Penso que és important a la vida, saber què, com i perquè fem quelcom en qualsevol moment. Fem les coses per algun motiu, això vol dir que darrere de tot, hi ha un significat o missatge.

Àngela: Un sostre per a tothom
1. L'Àngela és tècnica del medi ambient i treballa en un Ajuntament però combina la feina amb els estudis de Dret. S'interessa per la part social. El seu projecte és ajudar a persones amb risc d'exclusió social en un centre de dia on s'atenen persones sense sostre.
2. L’Àngela creu que tothom mereix una vida justa, i per aquest motiu sacrifica una petita part del seu temps en ajudar als altres, ja que a més això li aporta una satisfacció personal a ella mateixa.

3. Tal com diu l’Àngela, ajuda a persones a les que la vida els ha donat unes sotragades fortes, i que per tant necessiten ajuda.


Joana: Pinta pisos
1. La Joana, participa des de fa tres anys, en el camp de treball Coopera amb Barcelona, en què ajuda a rehabilitar pisos de persones amb pocs recursos al barri Gòtic de Barcelona.

2. Per a la Joana no és una pèrdua de temps pintar els pisos durant l’estiu d’altres persones, ja que fas noves amistats tot coneixent gent nova i ajudant-les en tot el possible.

3. "Que la gent aprengués a mirar l'interior de les persones". En la societat en què vivem, potser es té més en compte l'aparença que no pas l'interior.
Amb l’ajuda que proporcionen la Joana i els seus companys, persones que abans no volien sortir de casa decideixen canviar l’estil de vida, variar la seva forma de viure.

 
3. Respon a la pregunta del I tu, què? de la plana 51.

La felicitat és un sentiment agradable de satisfacció i absència de patiment. No és res més que sentir-te bé amb els altres i amb tu mateix. Quan ajudes a algú, aquella persona ajudada es sent bé i aquest sentiment es transmet a un mateix i fa que la nostre felicitat interior, aquesta felicitat pel fet de ajudar alguna altre persona augmenti i pensis que val la pena fer l’esforç que estàs fent.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada