Activitat 06 Especial Visita del bisbe de Roma, BXVI

Pel que fa la visita del Papa Benet XVI a Barcelona trobo avantatges però també inconvenients.

He sentit per la radio que el Papa havia demanat varies vegades venir a Barcelona, això és perquè suposo que tenia curiositat per aquesta ciutat, i n'hem d’estar orgullosos. Que una persona, com diuen, tan important i reconeguda per tot el món hagi la triat la nostre ciutat de totes les que hi ha, diu molt. Per una altra banda crec que ens hem gastat masses diners, massa seguretat, massa policia, masses prevencions... Està clar que si hagués passat alguna cosa tothom hagués criticat i queixat de les condicions de seguretat. Si que és veritat que el Papa va anar a un lloc públic, on tothom podia accedir-hi. Potser per això tantes prevencions, tot i així, jo crec que masses. Per una altra banda no m’imaginava que tanta gent esperes la visita del Papa, cada vegada sóm una societat que creiem menys, o això és el que jo pensava. 

Pel que fa a la carta estic totalment d’acord. Els periodistes tenen intencions de fer públic tot el que poden, crear audiència. Si ho han de fer dient males conductes ho fan, i expliquen el que capta més atenció per part del públic. Com diu la carta, si fan públic aquestes conductes, que les facin també de totes aquelles persones que han deixat la família i el seu lloc per ajudar a gent desconeguda, persones a vegades que han comès algun delicte però que són febles, i que els cometen per sobreviure. A la carta posa molts exemples, personalment no pensava que haguessin tantes persones ajudant, ens costa ajudar als altres sense obtenir cap recompensa i tot així hi ha gent que ho fa, i no reconeixem el seu esforç i ens dediquem a criticar-los. 

Per acabar i pel que fa al vídeo admiro a aquesta dona. Jo no seria capaç d’acollir un nen discapacitat i cuidar-lo d’aquesta manera. Una senyora responsable, sap el que vol, i el més important, estima aquest noi. Li fa tot. M’ha sobtat quan l’agafava en braços, si la dona no pot casi amb la seva vida, ja es gran i tot així el cuida, l’agafa, com si fos petit. Una persona així ha de tenir una gran força de voluntat, i no es queixa per res, al contrari. Vol el millor per aquest noi i se l’estima més que a ella mateixa.

Activitat 05 I jo, com camino?

1. Amb quin estil t’identificaries més, amb el de la protagonista del text 3 o amb el del protagonista del text 4?

Pel que fa el text 3, jo sóc molt vergonyosa i tímida i seria incapaç de fer un gir tan gran a la meva vida. Rumio massa les coses. Quan em trobo amb una situació així m'agafa por, del que em diran i del que pensaran de mi. Hi han dos opcions que estiguin d'acord o que no ho estiguin, que vulgui o que no vulgui. Si que és veritat que ha vegades em deixo portar pels impulsos, sense pensar amb les conseqüències. Però en general i pel que fa a la pregunta m'identificaria més amb l'estil del text 4.

2. Quins avantatges té per a la vida comportar-se com la protagonista del text 3?

La noia te les idees clares, és deixa endur pel que li diu el seu cor, els seus sentiments i emocions, i potser no se'n adona de les conseqüències que això pot portar. L'amor és capaç de donar un gir a la teva vida, i tot per la persona que estimes. Crec que hauria de pensar més amb la seva família, amics... Començar de zero no sempre és fàcil, encara que ho facis amb la persona que estimes.

Una persona que va així per la vida és valenta, segura d'ella mateixa, sap el que vol. Tot i així potser és massa directa, no rumia bé les coses, és espontània i no li fa por el futur que li espera, simplement és el seu destí.

3. Quins avantatges trobes que pot tenir el comportament del protagonista del text 4 per a la seva vida?

El protagonista, enamorat d'una noia, per fi ha pensat de dir-li el que sent per ella. Però just abans, es fa enrere i no és capaç de dir-li els seus sentiments. 

Crec que és una persona indecisa, no confia amb les seves possibilitats, rumia moltes vegades les coses i això fa que perdi l'autoestima amb ell mateix i acabi sentit-se insegur. Tot i així rumia les coses és bo, fins que no saps cent per cent segur del que realment vols no deixes de donar-hi voltes. Penses amb totes les possibilitats que tens, i si de veritat pot o no sortir bé el que intentes, si de veritat val la pena fer aquest esforç.

4. Quins inconvenients trobes que pot tenir al llarg de la seva vida la protagonista del text 3 si actua sempre d’aquesta manera?

La noia és massa espontània, passarà de tenir una vida ja feta, amb amics, gent que l'estima, una feina, casa i família a un país nou, sense res més que aquella persona que a escollit per compartir la vida. Trobo que decisions com aquesta tan importants, abans s'haurien de parlar amb la família o amb amics, per saber diferents opinions i poder-les posar en comú. La protagonista té la sensació que li anirà la vida perfecta, és molt optimista. Però i si no és feliç? I si s'ha equivocat? No tindrà amics que l'ajudin, la família estarà lluny d'ella, és trobarà sola. 

5. Quins inconvenients trobes que pot tenir al llarg de la seva vida el protagonista del text 4 si té sempre un patró d’acció semblant?

Doncs crec que es deixarà perdre moltes oportunitats al llarg de la vida. Sempre dubtarà i mai estarà segur del que fa. Necessitarà temps i potser el temps se li acabarà i no podrà viure la vida tal com ell voldria. Dubtar no és dolent, el que es dolent és rumiar les coses hores i hores, en excés, sense arribar a cap conclusió final, a cap solució pel seu problema.

Activitat 04 El buscador

Quan un jove compleix els 15 anys els seus pares li regalen una llibreta, com aquesta que tinc aquí, penjada al coll. I és tradició entre nosaltres que a partir d’aquell moment, cada vegada que un no gaudeix intensament d'alguna cosa, obri la llibreta i anoti en ella: a l'esquerra, què va ser el dèficit... i a la dreta, quant temps va durar aquest.

Tot el potencial que les persones portem a dintre pot ser desenvolupat o, al contrari, adormit, o fins i tot passar a estat negatiu o dèficit. Són impediments per al creixement, són com les pedres que fan nosa en el calçat del buscador. 

Tots tenim dèficits, alguns és veuen a simple vista, altres costa donar-se'n conte. Tot i així hem d'intentar reduir-los i que afectin el menys possible al nostra creixement. 

No em considero una persona amb grans dèficits, principalment i potser el que més em preocupa és l'alteració que em provoca no dormir les suficients hores necessàries pel l'organisme. Em passo hores a l'ordinador, com qualsevol adolescent, i després causa conseqüències negatives com l’estrès, cansament i dificultats per concentrar-se en hores escolars. Crec que aquest és el dèficit més important i el que hauria de regular.

Un altre dèficit important és la procrastinació, he de ser constant i no deixar la feina per l’últim dia o l’últim moment. Crec que el meu problema és que encara no em prenc el tema dels estudis enserio, tinc el cap a la ESO i he de començar a canviar. Estudiar una mica cada dia, i fer els deures el mateix dia que tels posen, no desaprofitar el temps. Això pot provocar estrès a l’últim instant, nervis, i fins i tot una falta d’autoestima.

Tal com diu la història, després els joves feien un balanç de les coses positives i negatives. Doncs crec que personalment les coses positives guanyen: la confiança, valentia, la felicitat i l’alegria. Superar els dèficits t’ajuda a créixer com a persona, a no tornar a caure en els mateixos errors i a aprendre d’ells, a tirar endavant i a ser cada dia una mica més feliç.