Activitat 15 Per acabar la societat...un bri d'esperança i Ateu? però..de què? Els ateismes

ACTIVITAT 1.

 

· El llibre-projecte nosomoshormigas és una iniciativa a la innovació, creativitat i solidaritat per tal de dissenyar nous models que generin més oportunitats per tots.

Els quatre autors que van empènyer aquesta iniciativa lluiten per un objectiu comú, ressaltar els èxits de l’espècie humana en el seu conjunt i donar visibilitat als milers de iniciatives que poden canviar el món en positiu.

Si fóssim formigues, seríem una espècie reeixida. Com no ho som, encara tenim grans reptes per superar, però no cal enfonsar-se. Hi ha moltes raons per ser optimista, les solucions estan al nostre abast.

Crec que és una pàgina interessant que t’ensenya a lluitar per els objectius que vols en aquesta vida i si tots hi col·laborem i posem un granet de sorra podem potser no canviar el món, però si millorar-lo. És la primera vegada que sento a parlar d’aquesta pàgina, i no dubtaré a donar-la a conèixer. 

· Com a iniciativa que m’ha cridat la atenció puc remarcar la de “Pon en marcha tus propios proyectos”. Moltes vegades és difícil innovar, crear nous projectes, donar a conèixer noves idees. No saps com reaccionaran els altres, serà un èxit? O bé un fracàs? Podem relacionar aquesta iniciativa amb la por al fracàs, a que surtin malament les coses a no arribar a la perfecció desitjada o simplement a que no sortin les coses tal com tenies previst. 

ACTIVITAT 2.

El conte ens porta el missatge que no hem d'esperar que vinguin les coses a nostres, que sen's acostin, hem de ser nosaltres que els anem a buscar, ja sigui a un barber, un amic o a Déu. 

Tot i així crec que no és comparable, un barber sabem segur que existeix, és una cosa material, visible i ho podem reconèixer. Déu, qui és? És una simple hipòtesis que no ha estat demostrada ni ho podrà ser. La gent que mor de gana ja ha anat a buscar a Déu, segur, si algu mor? No és perquè Déu hagi volgut o no, simplement és llei de vida i ningú es pot salvar. 

La figura de Déu no deixa de ser un recolzament, una "cosa"  abstracta que la gent crida quan està en problemes, quan necessita alguna cosa o quan simplement es sent sol.

Activitat 14. La síndrome del comandament a distància.

Durant la sessió anterior no vaig poder assistir a classe, i per tant no he pogut fer la activitat a temps. Tot i així una companya em va deixar els seus apunts i tot mirant-los m'he pogut fer la idea de quina va ser la xerrada de la classe anterior i abans de no poder fer l'activitat i deixar-la en blanc, prefereixo posar alguna cosa encara que sigui poca.

LA SÍNDROME DEL COMENDAMENT A DISTÀNCIA

· La televisió provoca el mateix fenomen de la droga, addicció, una conducta repetitiva del qual s'acaba creant un hàbit continu i que cada vegada es fa més difícil desenganxar-se.
· La societat és un aliment intel·lectual. Abans es creia que la majoria de persones que tenien aquesta addicció tenien pocs recursos intel·lectuals.

· L'espectador encara que no li agradi res de la televisió, sempre hi haurà alguna cosa que serà el pitjor del millor que fan al moment. Això no és bo, ja que estem perdent personalitat, ens es igual el que ens posin al davant ens ho "empassem" igual. 

· La televisió compleix la llei del mínim esforç, ens assentem al sofà i esperem que passi el temps. No requereix cap mena d'esforç, i ara gràcies al comandament a distància ja ni ens fa falta aixecar-nos per canviar de canal.

Després de fer-me una idea de totes les propostes dites a classe crec que estem en una societat on el més mínim esforç ja es molt. I ara amb les noves tecnologies cada vegada és més fàcil quedar-se a casa, fer tot el treball sentat i amb l'ordinador al davant abans de sortir al carrer o quedar amb els amics. Per parlar? Tenim el telèfon i altres xarxes socials. Per comprar? Es pot fer a través de Internet i t'envien la compra a casa. Per treballar? Cada vegada més la gent no ha de sortir al carrer i a través de l'ordinador es comuniquen i fan la feina necessària. I com aquestes moltes coses més.