Activitat 06 Especial Visita del bisbe de Roma, BXVI

Pel que fa la visita del Papa Benet XVI a Barcelona trobo avantatges però també inconvenients.

He sentit per la radio que el Papa havia demanat varies vegades venir a Barcelona, això és perquè suposo que tenia curiositat per aquesta ciutat, i n'hem d’estar orgullosos. Que una persona, com diuen, tan important i reconeguda per tot el món hagi la triat la nostre ciutat de totes les que hi ha, diu molt. Per una altra banda crec que ens hem gastat masses diners, massa seguretat, massa policia, masses prevencions... Està clar que si hagués passat alguna cosa tothom hagués criticat i queixat de les condicions de seguretat. Si que és veritat que el Papa va anar a un lloc públic, on tothom podia accedir-hi. Potser per això tantes prevencions, tot i així, jo crec que masses. Per una altra banda no m’imaginava que tanta gent esperes la visita del Papa, cada vegada sóm una societat que creiem menys, o això és el que jo pensava. 

Pel que fa a la carta estic totalment d’acord. Els periodistes tenen intencions de fer públic tot el que poden, crear audiència. Si ho han de fer dient males conductes ho fan, i expliquen el que capta més atenció per part del públic. Com diu la carta, si fan públic aquestes conductes, que les facin també de totes aquelles persones que han deixat la família i el seu lloc per ajudar a gent desconeguda, persones a vegades que han comès algun delicte però que són febles, i que els cometen per sobreviure. A la carta posa molts exemples, personalment no pensava que haguessin tantes persones ajudant, ens costa ajudar als altres sense obtenir cap recompensa i tot així hi ha gent que ho fa, i no reconeixem el seu esforç i ens dediquem a criticar-los. 

Per acabar i pel que fa al vídeo admiro a aquesta dona. Jo no seria capaç d’acollir un nen discapacitat i cuidar-lo d’aquesta manera. Una senyora responsable, sap el que vol, i el més important, estima aquest noi. Li fa tot. M’ha sobtat quan l’agafava en braços, si la dona no pot casi amb la seva vida, ja es gran i tot així el cuida, l’agafa, com si fos petit. Una persona així ha de tenir una gran força de voluntat, i no es queixa per res, al contrari. Vol el millor per aquest noi i se l’estima més que a ella mateixa.

Activitat 05 I jo, com camino?

1. Amb quin estil t’identificaries més, amb el de la protagonista del text 3 o amb el del protagonista del text 4?

Pel que fa el text 3, jo sóc molt vergonyosa i tímida i seria incapaç de fer un gir tan gran a la meva vida. Rumio massa les coses. Quan em trobo amb una situació així m'agafa por, del que em diran i del que pensaran de mi. Hi han dos opcions que estiguin d'acord o que no ho estiguin, que vulgui o que no vulgui. Si que és veritat que ha vegades em deixo portar pels impulsos, sense pensar amb les conseqüències. Però en general i pel que fa a la pregunta m'identificaria més amb l'estil del text 4.

2. Quins avantatges té per a la vida comportar-se com la protagonista del text 3?

La noia te les idees clares, és deixa endur pel que li diu el seu cor, els seus sentiments i emocions, i potser no se'n adona de les conseqüències que això pot portar. L'amor és capaç de donar un gir a la teva vida, i tot per la persona que estimes. Crec que hauria de pensar més amb la seva família, amics... Començar de zero no sempre és fàcil, encara que ho facis amb la persona que estimes.

Una persona que va així per la vida és valenta, segura d'ella mateixa, sap el que vol. Tot i així potser és massa directa, no rumia bé les coses, és espontània i no li fa por el futur que li espera, simplement és el seu destí.

3. Quins avantatges trobes que pot tenir el comportament del protagonista del text 4 per a la seva vida?

El protagonista, enamorat d'una noia, per fi ha pensat de dir-li el que sent per ella. Però just abans, es fa enrere i no és capaç de dir-li els seus sentiments. 

Crec que és una persona indecisa, no confia amb les seves possibilitats, rumia moltes vegades les coses i això fa que perdi l'autoestima amb ell mateix i acabi sentit-se insegur. Tot i així rumia les coses és bo, fins que no saps cent per cent segur del que realment vols no deixes de donar-hi voltes. Penses amb totes les possibilitats que tens, i si de veritat pot o no sortir bé el que intentes, si de veritat val la pena fer aquest esforç.

4. Quins inconvenients trobes que pot tenir al llarg de la seva vida la protagonista del text 3 si actua sempre d’aquesta manera?

La noia és massa espontània, passarà de tenir una vida ja feta, amb amics, gent que l'estima, una feina, casa i família a un país nou, sense res més que aquella persona que a escollit per compartir la vida. Trobo que decisions com aquesta tan importants, abans s'haurien de parlar amb la família o amb amics, per saber diferents opinions i poder-les posar en comú. La protagonista té la sensació que li anirà la vida perfecta, és molt optimista. Però i si no és feliç? I si s'ha equivocat? No tindrà amics que l'ajudin, la família estarà lluny d'ella, és trobarà sola. 

5. Quins inconvenients trobes que pot tenir al llarg de la seva vida el protagonista del text 4 si té sempre un patró d’acció semblant?

Doncs crec que es deixarà perdre moltes oportunitats al llarg de la vida. Sempre dubtarà i mai estarà segur del que fa. Necessitarà temps i potser el temps se li acabarà i no podrà viure la vida tal com ell voldria. Dubtar no és dolent, el que es dolent és rumiar les coses hores i hores, en excés, sense arribar a cap conclusió final, a cap solució pel seu problema.

Activitat 04 El buscador

Quan un jove compleix els 15 anys els seus pares li regalen una llibreta, com aquesta que tinc aquí, penjada al coll. I és tradició entre nosaltres que a partir d’aquell moment, cada vegada que un no gaudeix intensament d'alguna cosa, obri la llibreta i anoti en ella: a l'esquerra, què va ser el dèficit... i a la dreta, quant temps va durar aquest.

Tot el potencial que les persones portem a dintre pot ser desenvolupat o, al contrari, adormit, o fins i tot passar a estat negatiu o dèficit. Són impediments per al creixement, són com les pedres que fan nosa en el calçat del buscador. 

Tots tenim dèficits, alguns és veuen a simple vista, altres costa donar-se'n conte. Tot i així hem d'intentar reduir-los i que afectin el menys possible al nostra creixement. 

No em considero una persona amb grans dèficits, principalment i potser el que més em preocupa és l'alteració que em provoca no dormir les suficients hores necessàries pel l'organisme. Em passo hores a l'ordinador, com qualsevol adolescent, i després causa conseqüències negatives com l’estrès, cansament i dificultats per concentrar-se en hores escolars. Crec que aquest és el dèficit més important i el que hauria de regular.

Un altre dèficit important és la procrastinació, he de ser constant i no deixar la feina per l’últim dia o l’últim moment. Crec que el meu problema és que encara no em prenc el tema dels estudis enserio, tinc el cap a la ESO i he de començar a canviar. Estudiar una mica cada dia, i fer els deures el mateix dia que tels posen, no desaprofitar el temps. Això pot provocar estrès a l’últim instant, nervis, i fins i tot una falta d’autoestima.

Tal com diu la història, després els joves feien un balanç de les coses positives i negatives. Doncs crec que personalment les coses positives guanyen: la confiança, valentia, la felicitat i l’alegria. Superar els dèficits t’ajuda a créixer com a persona, a no tornar a caure en els mateixos errors i a aprendre d’ells, a tirar endavant i a ser cada dia una mica més feliç.

Activitat 03 Com cuidem les dimensions personals

La primera és la dimensió física, que cal tenir en bon estat abans de començar la recerca. Nosaltres som cromosomes, cèl·lules, ossos, carn... Som tot allò del qual està constituït el nostre cos. La respiració, el batec del cor, els sentits, el cervell, els òrgans... Hem de tenir-ne cura, l’hem de cuidar i mantenir-lo. Per això cal fer exercici, fer una dieta equilibrada, no beure, no fumar, no deixar-te portar pels estímuls. Pensar que de cos només en tens un, que no és un simple objecte. Si malmets el teu cos, no podràs fer res, no en podràs comprar un altra.

La segona és la dimensió emocional. Tots els teus sentiments, les teves idees, els pensaments... la por, l’alegria, el valor, la ràbia, la paciència, la tristor... Cada emoció és diferent, algunes t’ajuden a créixer, unes altres a rectificar. Per això cal conèixer el teu interior, aprendre dels errors, acceptar les crítiques i acceptar també les coses bones, les virtuts que hi ha en cada un, saber que ets bo i confiar amb tu mateix.

La tercera és la dimensió intel·lectual. Els éssers humans som capaços de pensar i fer-nos preguntes sobre el que passa al nostra voltant. Mai no estem satisfets amb el que sabem, volem més, més i més. Per això cal saber escoltar, descobrir coses noves, no quedar-te amb el que ja saps, ser ambiciós, buscar respostes i solucions per tot el que ens envolta. Només així podrem satisfer la dimensió intel·lectual.

La quarta és la dimensió de la natura, som els únics éssers que hem aconseguit adaptar el medi natural a les nostres necessitats. La natura, és tot allò que hi ha al nostre voltant: aigua essencial per la vida, l’aire per respirar, el fred i la calor, el clima... en resum, sense tot això no podríem viure i per això hem de cuidar la natura. Si cadascú posa de la seva part, junts podrem salvar el planeta. Com? Doncs reciclant, no tirar brossa al terra, reduint la contaminació, caminant i anar amb bicicleta, apagant les llums de casa, no deixar-se l’aixeta oberta... Són moltes coses que podem fer i si tots hi aportem el nostre gra de sorra, millorarem la vida del planeta i de tots els elements de la natura, dels animals i les plantes.

La cinquena és la dimensió social. Nosaltres com a persones mantenim una relació amb els altres, amics, família, companys... en fi la societat.  Gent que ens ajuda a tirar endavant, que ens escolten, que fa que no ens sentim sols, que ens accepten tal com som, que ens avisen i que ens donen consells... Què hem de fer per no sentir-nos marginats d’aquesta societat? Conservar els amics, estar per ells i fer tot el que tu voldries que fessin per tu. Els amics s’han de cultivar, i junts s’ha de créixer per dintre.

La sisena és la dimensió Transcendent. Quantes vegades hem demanat ajuda Algú, ja sigui per aprovar un examen, com per demanar que algú es recuperi de qualsevol malaltia? Moltes vegades les respostes que ens fem no tenen solució i per això busquem una força, un ésser sobrenatural a qui li atribuïm les respostes de les nostres preguntes. Per creure s’ha de tenir fe, no perquè no ho puguem veure significa que no existeix.  

Activitat 02 El meu jo

Penso que vaig tenir una infància bona, alegre i feliç. Una infància plena de sorpreses, bones i dolentes, però que m’han ajudat a créixer com a persona. Pel que em diuen els meus pares jo era una persona riallera, valenta i competitiva. Sempre volia ser la primera en tot. Quan va néixer el meu germà vaig tenir una època de gelosia, però tot i així la vaig superar fàcilment. Està clar que les persones que més m’han ajudat durant la meva infància han estat els meus pares, a part també de tota la família que han fet el possible perquè la meva infància fos feliç i pogués gaudir de tots els drets que un nen ha de tenir.

De moments importants a meva vida hi han molts. Poden ser importants pel simple fet de estar amb els amics, riure i passar-ho bé o per alguna celebració important com per exemple la graduació o la comunió. Moments tristos tothom n’ha tingut, però crec que és millor seguir endavant i no capficar-te, gaudir dels bons moments.

Cada dia hi ha moments alegres, cada dia aprens, cada dia et relaciones, cada dia rius o això hauríem de fer. Un bon moment no es pot escollir. N’hi ha masses i tots són importants.

Els moments més tristos han estat la mort d’alguns familiars i, encara que jo no ho recordi molt, quan vaig estar de petita ingressada a l’hospital, va ser una època molt dura per tota la meva família.

Ara mateix amb ganes de seguir endavant, amb una visió cap al futur molt optimista, potser massa, però que m’ajuda a confiar amb mi mateixa. Sóc una noia ambiciosa, sociable, alegra i valenta, una qualitat que per mi te molta importància, d’aquí el nom d’aquest blog. 

El sentit de la vida, per mi, el més important de tot és ser feliç. Una persona pot tenir diners, treballar en una gran empesa, però si no es feliç aquesta persona no haurà trobat el sentit de la vida. 

I tan que val la pena viure. Perquè naixem sinó? Si ens han donat una vida perquè desaprofitar-la? Clar que jo ara estic parlant del meu cas, sóc una noia amb tot un futur per endavant, em sento estimada i amb ganes de lluitar.

Activitat 01 Presentació personal

Hola, em dic Gemma i sóc nova a l'escola Maristes. Vinc de les Escolàpies Calassanç i visc a Barcelona. He vingut a aquesta escola ja que a l'altra no feien batxillerat, i de totes les escoles que vaig mirar aquesta és la que més em va agradar. El primer que espero durant aquest nou curs és relacionar-me amb la gent, fer amistats noves i integrar-me en el grup. Un altre objectiu, també molt important, és intentar treure'm 1r sense cap assignatura pendent i amb una mitja el més alta possible.