La primera és la dimensió física, que cal tenir en bon estat abans de començar la recerca. Nosaltres som cromosomes, cèl·lules, ossos, carn... Som tot allò del qual està constituït el nostre cos. La respiració, el batec del cor, els sentits, el cervell, els òrgans... Hem de tenir-ne cura, l’hem de cuidar i mantenir-lo. Per això cal fer exercici, fer una dieta equilibrada, no beure, no fumar, no deixar-te portar pels estímuls. Pensar que de cos només en tens un, que no és un simple objecte. Si malmets el teu cos, no podràs fer res, no en podràs comprar un altra.
La segona és la dimensió emocional. Tots els teus sentiments, les teves idees, els pensaments... la por, l’alegria, el valor, la ràbia, la paciència, la tristor... Cada emoció és diferent, algunes t’ajuden a créixer, unes altres a rectificar. Per això cal conèixer el teu interior, aprendre dels errors, acceptar les crítiques i acceptar també les coses bones, les virtuts que hi ha en cada un, saber que ets bo i confiar amb tu mateix.
La tercera és la dimensió intel·lectual. Els éssers humans som capaços de pensar i fer-nos preguntes sobre el que passa al nostra voltant. Mai no estem satisfets amb el que sabem, volem més, més i més. Per això cal saber escoltar, descobrir coses noves, no quedar-te amb el que ja saps, ser ambiciós, buscar respostes i solucions per tot el que ens envolta. Només així podrem satisfer la dimensió intel·lectual.
La quarta és la dimensió de la natura, som els únics éssers que hem aconseguit adaptar el medi natural a les nostres necessitats. La natura, és tot allò que hi ha al nostre voltant: aigua essencial per la vida, l’aire per respirar, el fred i la calor, el clima... en resum, sense tot això no podríem viure i per això hem de cuidar la natura. Si cadascú posa de la seva part, junts podrem salvar el planeta. Com? Doncs reciclant, no tirar brossa al terra, reduint la contaminació, caminant i anar amb bicicleta, apagant les llums de casa, no deixar-se l’aixeta oberta... Són moltes coses que podem fer i si tots hi aportem el nostre gra de sorra, millorarem la vida del planeta i de tots els elements de la natura, dels animals i les plantes.
La cinquena és la dimensió social. Nosaltres com a persones mantenim una relació amb els altres, amics, família, companys... en fi la societat. Gent que ens ajuda a tirar endavant, que ens escolten, que fa que no ens sentim sols, que ens accepten tal com som, que ens avisen i que ens donen consells... Què hem de fer per no sentir-nos marginats d’aquesta societat? Conservar els amics, estar per ells i fer tot el que tu voldries que fessin per tu. Els amics s’han de cultivar, i junts s’ha de créixer per dintre.
La sisena és la dimensió Transcendent. Quantes vegades hem demanat ajuda Algú, ja sigui per aprovar un examen, com per demanar que algú es recuperi de qualsevol malaltia? Moltes vegades les respostes que ens fem no tenen solució i per això busquem una força, un ésser sobrenatural a qui li atribuïm les respostes de les nostres preguntes. Per creure s’ha de tenir fe, no perquè no ho puguem veure significa que no existeix.
