Activitat 14. La síndrome del comandament a distància.

Durant la sessió anterior no vaig poder assistir a classe, i per tant no he pogut fer la activitat a temps. Tot i així una companya em va deixar els seus apunts i tot mirant-los m'he pogut fer la idea de quina va ser la xerrada de la classe anterior i abans de no poder fer l'activitat i deixar-la en blanc, prefereixo posar alguna cosa encara que sigui poca.

LA SÍNDROME DEL COMENDAMENT A DISTÀNCIA

· La televisió provoca el mateix fenomen de la droga, addicció, una conducta repetitiva del qual s'acaba creant un hàbit continu i que cada vegada es fa més difícil desenganxar-se.
· La societat és un aliment intel·lectual. Abans es creia que la majoria de persones que tenien aquesta addicció tenien pocs recursos intel·lectuals.

· L'espectador encara que no li agradi res de la televisió, sempre hi haurà alguna cosa que serà el pitjor del millor que fan al moment. Això no és bo, ja que estem perdent personalitat, ens es igual el que ens posin al davant ens ho "empassem" igual. 

· La televisió compleix la llei del mínim esforç, ens assentem al sofà i esperem que passi el temps. No requereix cap mena d'esforç, i ara gràcies al comandament a distància ja ni ens fa falta aixecar-nos per canviar de canal.

Després de fer-me una idea de totes les propostes dites a classe crec que estem en una societat on el més mínim esforç ja es molt. I ara amb les noves tecnologies cada vegada és més fàcil quedar-se a casa, fer tot el treball sentat i amb l'ordinador al davant abans de sortir al carrer o quedar amb els amics. Per parlar? Tenim el telèfon i altres xarxes socials. Per comprar? Es pot fer a través de Internet i t'envien la compra a casa. Per treballar? Cada vegada més la gent no ha de sortir al carrer i a través de l'ordinador es comuniquen i fan la feina necessària. I com aquestes moltes coses més.