En aquest collage es reflecteixen diverses pors que tenen la majoria de joves. La primera imatge a baix a la esquerre, s’observa uns noies i nois mirant una llista, específicament les llistes de les notes de la selectivitat, un problema que a molt joves preocupa. Tenen por de no arribar a la nota suficient pel que volen fer o estudiar, ja sigui per mandra, perquè no s’han esforçat prou o simplement perquè malgrat els esforços, pel motiu que sigui no han arribat la nota. Si seguim en direcció a la dreta trobem una fotografia d’un noi, una imatge molt fosca, un noi que està sol, no té a ningú. A nosaltres ens preocupa quedar-nos sols, que no tinguem ningú que ens faci costat, començant pels amics i acabant per la família. A continuació trobem la mort, tothom ha pensat alguna vegada amb això, ja sigui per la mort d'un familiar molt proper o bé perquè sentim noticies de persones mortes, desaparegudes, que per un dia amb un altre desapareixen d’aquest món. Si ara seguim cap a dalt hi ha una petita fotografia que posa “Família Unida”. Hi ha joves que temen que els seus pares es separin, o bé que passin d’ells. A vegades diem que no ens deixen llibertat per fer les coses, que ens tenen controlats i que es preocupen massa per nosaltres. En canvi, quan ens deixen lliures també ens queixem, perquè necessitem el carinyo dels pares, necessitem que estiguin al nostre costat i que ens ajudin ha créixer i ha madurar. Just al seu costat trobem un home amb una bossa al cap, el que vull dir amb aquesta fotografia es la por que tenim davant el públic, tenir por de expressar les teves idees per por del que diran, deixar-te portar pel que fan als altres i no tenir criteri propi. A l’esquerra de tot hi ha una fotografia en blanc i negre de tres amics, on el del mig està agafant a la seva parella, però que per darrera, és l’altre amic, que l’està traint, i està amb la seva parella agats de la mà. D’això també tenim por, de que els amics ens traeixin, pensar que pots confiar amb ells i per darrera te la fiquen. Els amics són molt importants per aquesta edat, perquè són els millors psicòlegs que un pot tenir. Després trobem dues mans agafant un cor trencat, por a les relacions de parella, ha que el novio o novia et deixi o simplement, ha estar solter tota la vida. L’amor en aquestes edats es un dels temes que més preocupa als joves. I per últim trobem a dalt de tot a la dreta un teclat amb unes cadenes, amb això vull representar els càstigs, sense ordinador, sense sortir... Els càstigs dels pares? Potser cada vegada passem més d’ells, ens castiguen i no fem cas, però vulguis o no és una por que tenim constantment, perquè en el fons, els necessitem.
Fins aquí l’explicació del meu collage, representant les pors que tenen els joves d’avui en dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada